dilluns, 26 de maig del 2008
dimecres, 14 de maig del 2008
anarquisme
L'anarquisme és un conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerció física, mental o espiritual, així com la creença en la supremacia de l'individu. L'anarquisme pot ser dividit en dues grans branques: l'anarquisme clàssic (també anomenat anarquisme social o socialista) i l'anarquisme individualista o anarcoindividualisme. No obstant això, el tipus d'anarquisme més estès és l'anarquisme clàssic. Els anarquistes consideren que la societat podria estar més ben organitzada sense un govern provinent de l'Estat o qualsevol tipus d'autoritat i jerarquia i proposen diferents maneres de fer-ho.
EL ROMANTICISME
El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a finals del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
Busca constantment la llibertat autèntica. Degut a que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada pais on es desenvolupa; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenvolupen diferents tendències projectant-se també en totes les arts.
Tot i que es va desenvolupar fonamentalment a la primera meitat del segle XIX, i es va estendre des d'Alemanya a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragmentà i va anar evolucionant en diverses corrents, com el Parnasianisme, el Simbolisme, el Decadentisme o el Prerrafaelisme, englobades totes elles dins la denominació general de Post-romanticisme, una derivació del qual va ser-hi el anomenat Modernisme hispanoamericà i espanyol. Les aportacions fonamentals del romanticisme van ser en els camps de la literatura, l'art i la música. Posteriorment, un dels corrents avantguardistes del segle XX, el Surrealisme, portà a l'extrem els postulats romàntics.
Busca constantment la llibertat autèntica. Degut a que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada pais on es desenvolupa; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenvolupen diferents tendències projectant-se també en totes les arts.
Tot i que es va desenvolupar fonamentalment a la primera meitat del segle XIX, i es va estendre des d'Alemanya a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragmentà i va anar evolucionant en diverses corrents, com el Parnasianisme, el Simbolisme, el Decadentisme o el Prerrafaelisme, englobades totes elles dins la denominació general de Post-romanticisme, una derivació del qual va ser-hi el anomenat Modernisme hispanoamericà i espanyol. Les aportacions fonamentals del romanticisme van ser en els camps de la literatura, l'art i la música. Posteriorment, un dels corrents avantguardistes del segle XX, el Surrealisme, portà a l'extrem els postulats romàntics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
